Llull com a primer filosof en allunyar-se del llatí

L'absorció de la cultura àrab, que en l'Europa feudal va ser un procés de segles però en la Mallorca del segle tretze era omnipresent, fa que en retrospectiva Llull sembli moltes vegades, avançar-se al seu temps, tot sent un pensador que hem d'emmarcar tot just al començament de la baixa Edat Mitjana.

Llull és, per tant, un autor especialment il·lustratiu a l'hora d'explicar el desenvolupament de l'Edat Mitjana pel conjunt de circumstàncies que el fan únic entre tot l'espectre d'autors medievals. Aquests trets són fonamentalment dos:

La barreja de cultures al llevant peninsular:

On s'examina la influència de les religions jueva i àrab al llevant peninsular i l'hegemonia del pensament religiós a la filosofia, disfressada, sovint, de teologia.

Crisi del llatí com a llengua vehicular del saber: Llull com a primer filòsof a allunyar-se del llatí:

Llull fa servir sobre tot el català i l'àrab i, sols en últim lloc, el llatí. En això és precursor d'una tendència que s'incrementarà al llarg de tota l'Edat Mitjana i que acabarà donant lloc al Renaixement italià.

Això es pot explicar contraposant les filosofies del beat Ramon Llull i del sant Tomàs d'Aquino (català-llatí).