Llull va dedicar tota la seva vida a explicar les veritats cristianes i a fonamentar-les amb els principis filosòfics, i per la seva difusió a més de tenir una estratègia conceptual, havia de tenir un altre de literària i lingüística. Si volia arribar al poble, necessitava crear una llengua popular perquè li entenguessin tots: aquesta llengua va ser la llengua catalana.
L'autor va escriure 17 obres ( i una carta) en llengua catalana, 34 en català i llatí, a més de 225 llatí i alguna en àrab que mai va ser trobada. Va ser un mestre de la ficció literària en llengua catalana, tant com prosista com poeta. A més, per a la difusió del seu missatge, Llull va fer ús de comparacions, metàfores, exemples i, fins i tot, el paisatge: és a dir, la descripció dels llocs per la racionalitat.
Per aquestes raons podem dir que Llull és a la llegua catalana com el Shakespeare de llengua l'anglesa, el Dante de la italiana o el Cervantes de la castellana. Tot això fa de Llull un dels creadors de la prosa literària en llengua catalana i un dels autors més prolífics de la plèiade dels escriptors. I si tenim en compte tota la seva obra, podem dir que Llull es troba definitivament a l'ateneu dels pensadors universals; teòlegs i matemàtics, astrònoms, físics, moralistes, sociòlegs, músics, gramàtics, politòlegs, literats, poetes i, fins i tot, místics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario