Els viatges de Ramon Llull

Els viatges de Ramon Llull

Si el treball de Llull va estar destinat a difondre les veritats del cristianisme a través de la seva obra i del seu sistema filosòfic, part de la seva vida va estar també destinada a aquest mateix propòsit. D'aquí, que l'autor mallorquí destinés gran part del seu temps a viatjar i difondre la seva doctrina.

Llull va ser un dels pocs privilegiats del seu temps que podia permetre's viatjar amb freqüència. Recaptar suports financers i polítics per portar a terme els seus propòsits, portar davant d'altres intel·lectuals, filòsofs i teòlegs de l'època les seves creences i arguments i, en definitiva, fer arribar la seva paraula a altres punts de la geografia va ser una part important de la seva missió teòrica.

Amb aquest propòsit, Llull va trepitjar nombroses ciutats d'Europa i algunes d'Àsia i Àfrica, el que va facilitar l'obertura a nous horitzons culturals. Al quadre següent poden veure's les principals rutes de viatge que Llull va realitzar per Europa.

Viatges de Ramon Llull per Europa

Pelegrinatge a Ròcamador i Compostela (1265)

Primers contactes diplomàtics. Primer viatge a Roma, París, Gènova, Nàpols. Primer contacte amb Tunis. (1287-1294)

Nous contactes diplomàtics a Roma i París amb el nou papa i amb el rei de França. Viatge d'evangelització a Xipre, Armènia i Jerusalem. (1297-1302)

Estades a Gènova, París, Montpeller amb els reis d'Aragó, i entronització de Climent V, a Lió. Segon viatge al nord d'Àfrica, Bugia. Naufragi a Pisa. (1303-1307)

Darrer viatge. Pisa, París, Montpeller, Messina. Segon viatge a Tunis. Mort en el retorn a Palma. (1308-1316)

Ramon Llull va coneixer gran part del mon el el que vivía, cosa poc frecuent a principis de la baixa Edat Mitjana.

Viatges de Ramon Llull per Europa

---

     Pelegrinatge a Ròcamador i Compostela (1265)
     Primers contactes diplomàtics. Primer viatge a Roma, París, Gènova, Nàpols. Primer contacte amb Tunis. (1287-1294)
     Nous contactes diplomàtics a Roma i París amb el nou papa i amb el rei de França. Viatge d'evangelització a Xipre, Armènia i Jerusalem. (1297-1302)
     Estades a Gènova, París, Montpeller amb els reis d'Aragó, i entronització de Climent V, a Lió. Segon viatge al nord d'Àfrica, Bugia. Naufragi a Pisa. (1303-1307)
     Darrer viatge. Pisa, París, Montpeller, Messina. Segon viatge a Tunis. Mort en el retorn a Palma. (1308-1316)

---

Ramon Llull va coneixer gran part del mon el el que vivía, cosa poc frecuent a principis de la baixa Edat Mitjana.

Per qué Llull és el patró dels Informàtics

Si bé és agosarat dir que Llull va inventar l'ordinador, no és del tot fals.

Llull estava convençut que cada branca del coneixement es troba recolzada en un nombre relativament petit de principis evidents per si mateixos, que constitueixen l'estructura de tot coneixement, de la mateixa manera com els teoremes geomètrics es formen a partir d'un petit nombre d'axiomes bàsics. Per tant, era natural que considerés que fent una determinació exhaustiva de les combinacions possibles d'aquests principis es poguessin explorar totes les possibles estructures de la veritat i, conseqüentment, obtenir el coneixement universal.

Martin Gardner, "Màquines lògiques i diagrames",1973.

Màquina lul.liana de càlcul

Certament, en retrospectiva sembla que Llull s'avanci gairebé vuit segles a la invenció d'una màquina de pensar, però aquest efecte pot tenir més d'il·lusió més que de realitat. Al llarg d'aquests vuit segles, la màquina lul·liana ha estat considerada a parts iguals tant una genialitat com una excentricitat per matemàtics de la talla de Leibniz, però fins i tot el mateix Llull es mostrà a vegades força autocrític amb la seva desbordant fantasia que, en nombroses ocasions, donava preferència per damunt de qualsevol altre tipus de pensament.

Ramon Llull i la seva aportació lèxica a la llengua catalana

Ramon Llull va ser un autor prolífic que va escriure en català, llatí i àrab. Entre les seves obres trobem trenta-quatre llibres en llengua catalana, i a les seves pàgines podem dir que es troba una bona part de l'origen de la nostra prosa actual.

Aquests són alguns dels termes que podem trobar a la seva obra. A la columna esquerra tenim el terme original, a la de la dreta, la paraula que fem servir actualment.

Vocabulari tret del text de Francesc de B. Moll “Notes per a una valoració del lèxic de Ramon Llull”.

Vocabulari en el "Llibre del Gentil"

ayçò ---------------------> això

ausir --------------------> oir

douçament -----------> dolçament

douçor -----------------> dolçor

pauc --------------------> poc

plasent ----------------> plaent

Vocabulari en "Contemplació"

arma -------------------> ànima

basme ------------------> bàlsam

baut/ bauda ----------> alegre

bavastell --------------> maniquí

dousa -------------------> dolça

enfrú -------------------> golafre

esclau ------------------> petjada

exauçar ---------------> exaltar

fromir -----------------> completar

gabar ------------------> lloar

gaubar-se ------------> vanagloriar-se

lai ----------------------> poemet de trobador

lausor -----------------> lloança

liam --------------------> lligam

outramar ------------> ultramar

paubre ----------------> pobre

En el "Blanquerna" (mots provençals)

asalt/ asaut ----------> agradable

galiador ---------------> enganyador

En el "Fèlix"

asautar -----------------> agradar

caser ---------------------> caure

cosiment ----------------> discreció o lliure arbitri

eu -------------------------> jo

exausir ------------------> escoltar

gasardonar ------------> premiar

pausar -------------------> posar

En "l'Arbre de Sciència"

asirable ----------------> odiable

asirar -------------------> odiar

confisar -----------------> confiar

gaug ---------------------> goig

infisel -------------------> infeel

juseu ---------------------> jueu

musar -------------------> perdre el temps

trop ----------------------> massa

De Rocamadour a Compostela

                  Vista nocturna del Monestir de Rocamodour, Bordeus.

Llull no va ser aliè a un dels grans fenòmens del seu temps: les peregrinacions. El seu primer gran viatge va ser la peregrinació que va fer des de Rocamadour fins a Compostela, dos dels centres religiosos més importants, i molt en especial, el segon.

Amb trenta anys, Ramon Llull va renunciar a una situació acomodada en la cort de Mallorca, abandonant a la seva família per dedicar-se a l'escriptura i a promoure el seu pensament de forma universal. Aquesta revelació va fer d'ell un viatger molt singular.

Poc després, l'any 1265, als trenta-tres anys, Ramon Llull va viatjar per primera vegada a Rocamadour, monestir situat a l'est de Bordeus; un importantíssim centre del pelegrinatge de la França medieval. Una vegada allà, Llull va pregar a Déu per portar a terme els tres propòsits que li havien portat fins allà: la predicació als «infidels», l'escriptura d'un gran llibre i el suport de papes i reis a la seva causa.

En aquell mateix any, 1265, i en aquella mateixa peregrinació, l'autor mallorquí també va visitar un altre important centre del pelegrinatge: Santiago de Compostela. No se sap amb seguretat com va arribar des de Rocamadour fins a Santiago de Compostela, però es sospita que va prendre el branc francès de l'històric Camí de Santiago.

La Mallorca de Llull

Ramon Llull va néixer a una Mallorca recentment ocupada pels cristians. El pare de Llull havia ajudat al rei Jaume I a la conquesta. Donat que es tractava d'una família comerciant barcelonina, aquesta ajuda podria haver estat econòmica, més aviat que al camp de batalla.

El cas és que Ramon Amat Llull i la seva esposa Isabel d'Erill van rebre privilegis a l'hora de repartir els béns de la conquesta de Mallorca, i es van traslladar a viure a l'illa, on van tenir el seu fill Ramon. La Mallorca de la infantesa de Ramon Llull era una ciutat pràcticament musulmana, exceptuant les elits conqueridores de les quals ell mateix en formava part, i necessàriament això hauria d'impressionar profundament al filòsof, tot i que aquest es va dedicar a fer vida cortesana durant els seus 30 primers anys de vida entorn de Jaume II, casant-se amb una jove pertanyent a la noblesa local, Blanca Picany, amb qui va tenir dos fills.


 Podeu consultar aquesta pàgina per a fer-vos una idea més ajustada de com podia ser la Mallorca de l'època de Ramon Llull: http://www.rutasramonllull.com/es/ramon-llull-en-mallorca

L'art Lul·lià

L'art lul·lià és un sistema lògic de combinatòria que tracta d'explicar racionalment les veritats del cristianisme.

Es tracta d'un sistema combinatori de lletres on cadascuna té nou significats. Aquesta lògica es regeix per unes regles i condicions; és una ordenació d'estructures conceptuals, expressades per lletres, que ajuda al discurs de l'enteniment i a conèixer allò que es vol conèixer matematitzant i mecanitzant el pensament.

L'Ars Magna constitueix el primer intent, a la història de la lògica formal, d'emprar diagrames geomètrics amb el propòsit de descobrir veritats o matemàtiques i, també, la primera temptativa de fer servir un dispositiu mecànic -una espècie de màquina lògica primitiva- per facilitar l'execució d'operacions a un sistema lògic.

A la resta de la seva vida, fins i tot segles després, el seu Ars Magna va ser motiu de moltes discussions. Els dirigents franciscans van veure amb simpatia el seu mètode, però els dominics va arribar a considerar-lo l'obra d'un boig.

Activitat d'argumentació

FRANCIS BACON

Activitat: Des del punt de vista de l'obra lul·liana, fer una defensa de la crítica rebuda per un autor rellevant del segle XVII.

Després d'haver treballat l'Arts Magna de Llull, hem de tenir les eines necessàries per enfrontar-nos a un comentari crític sobre la seva obra. El següent fragment de l'obra "De Dignitate et Augmentis Scientiarum" (Llibre VI) de Francis Bacon, ridiculitza el mètode lul·lià.

"[...] Algunes persones, més ostentoses que sàvies, han desenvolupat una espècie de mètode que no mereix ser considerat com a legítim, sinó més aviat un mètode d'impostura que, no obstant això, ha resultat sens dubte acceptable per a certes persones  d'imaginació calentoreta. El seu propòsit és el de escampar petites gotes de ciència, de tal manera que qualsevol sabiondo pugui fer gala i ostentació de coneixements. En això consistia l'Art de Llull que, igual que alguns llibres de Tipocosmia (1) que de llavors a avui s'han fet, no és una altra cosa que un munt de paraules pròpies de totes les arts, amb el propòsit de donar a entend als homes que dels qui utilitzan els termes ha de suposar-se que comprenen les arts mateixes. Tals col·leccions són similars a les quals es troben en un mercat ambulant, on hi ha de tot, però gens de valor."

(1) La Tipocosmia era un vocabulari que contenia els termes usuals de les ciències i les arts de l'època.