L'art Lul·lià

L'art lul·lià és un sistema lògic de combinatòria que tracta d'explicar racionalment les veritats del cristianisme.

Es tracta d'un sistema combinatori de lletres on cadascuna té nou significats. Aquesta lògica es regeix per unes regles i condicions; és una ordenació d'estructures conceptuals, expressades per lletres, que ajuda al discurs de l'enteniment i a conèixer allò que es vol conèixer matematitzant i mecanitzant el pensament.

L'Ars Magna constitueix el primer intent, a la història de la lògica formal, d'emprar diagrames geomètrics amb el propòsit de descobrir veritats o matemàtiques i, també, la primera temptativa de fer servir un dispositiu mecànic -una espècie de màquina lògica primitiva- per facilitar l'execució d'operacions a un sistema lògic.

A la resta de la seva vida, fins i tot segles després, el seu Ars Magna va ser motiu de moltes discussions. Els dirigents franciscans van veure amb simpatia el seu mètode, però els dominics va arribar a considerar-lo l'obra d'un boig.

Activitat d'argumentació

FRANCIS BACON

Activitat: Des del punt de vista de l'obra lul·liana, fer una defensa de la crítica rebuda per un autor rellevant del segle XVII.

Després d'haver treballat l'Arts Magna de Llull, hem de tenir les eines necessàries per enfrontar-nos a un comentari crític sobre la seva obra. El següent fragment de l'obra "De Dignitate et Augmentis Scientiarum" (Llibre VI) de Francis Bacon, ridiculitza el mètode lul·lià.

"[...] Algunes persones, més ostentoses que sàvies, han desenvolupat una espècie de mètode que no mereix ser considerat com a legítim, sinó més aviat un mètode d'impostura que, no obstant això, ha resultat sens dubte acceptable per a certes persones  d'imaginació calentoreta. El seu propòsit és el de escampar petites gotes de ciència, de tal manera que qualsevol sabiondo pugui fer gala i ostentació de coneixements. En això consistia l'Art de Llull que, igual que alguns llibres de Tipocosmia (1) que de llavors a avui s'han fet, no és una altra cosa que un munt de paraules pròpies de totes les arts, amb el propòsit de donar a entend als homes que dels qui utilitzan els termes ha de suposar-se que comprenen les arts mateixes. Tals col·leccions són similars a les quals es troben en un mercat ambulant, on hi ha de tot, però gens de valor."

(1) La Tipocosmia era un vocabulari que contenia els termes usuals de les ciències i les arts de l'època.

Llull com a primer filosof en allunyar-se del llatí

L'absorció de la cultura àrab, que en l'Europa feudal va ser un procés de segles però en la Mallorca del segle tretze era omnipresent, fa que en retrospectiva Llull sembli moltes vegades, avançar-se al seu temps, tot sent un pensador que hem d'emmarcar tot just al començament de la baixa Edat Mitjana.

Llull és, per tant, un autor especialment il·lustratiu a l'hora d'explicar el desenvolupament de l'Edat Mitjana pel conjunt de circumstàncies que el fan únic entre tot l'espectre d'autors medievals. Aquests trets són fonamentalment dos:

La barreja de cultures al llevant peninsular:

On s'examina la influència de les religions jueva i àrab al llevant peninsular i l'hegemonia del pensament religiós a la filosofia, disfressada, sovint, de teologia.

Crisi del llatí com a llengua vehicular del saber: Llull com a primer filòsof a allunyar-se del llatí:

Llull fa servir sobre tot el català i l'àrab i, sols en últim lloc, el llatí. En això és precursor d'una tendència que s'incrementarà al llarg de tota l'Edat Mitjana i que acabarà donant lloc al Renaixement italià.

Això es pot explicar contraposant les filosofies del beat Ramon Llull i del sant Tomàs d'Aquino (català-llatí).

La importància de Ramon Llull

Quan parlem de Ramon Llull estem parlant d'un autor de rellevància universal que va escriure gran part de la seva obra en llengua catalana.

Llull va dedicar tota la seva vida a explicar les veritats cristianes i a fonamentar-les amb els principis filosòfics, i per la seva difusió a més de tenir una estratègia conceptual, havia de tenir un altre de literària i lingüística. Si volia arribar al poble, necessitava crear una llengua popular perquè li entenguessin tots: aquesta llengua va ser la llengua catalana.

L'autor va escriure 17 obres ( i una carta) en llengua catalana, 34 en català i llatí, a més de 225 llatí i alguna en àrab que mai va ser trobada. Va ser un mestre de la ficció literària en llengua catalana, tant com prosista com poeta. A més, per a la difusió del seu missatge, Llull va fer ús de comparacions, metàfores, exemples i, fins i tot, el paisatge: és a dir, la descripció dels llocs per la racionalitat.

Per aquestes raons podem dir que Llull és a la llegua catalana com el Shakespeare de llengua l'anglesa, el Dante de la italiana o el Cervantes de la castellana. Tot això fa de Llull un dels creadors de la prosa literària en llengua catalana i un dels autors més prolífics de la plèiade dels escriptors. I si tenim en compte tota la seva obra, podem dir que Llull es troba definitivament a l'ateneu dels pensadors universals; teòlegs i matemàtics, astrònoms, físics, moralistes, sociòlegs, músics, gramàtics, politòlegs, literats, poetes i, fins i tot, místics.

Benvinguts a aquest blog

Aquest blog ha estat creat per anar mostrant la unitat didàctica que s'ha treballat per al curs de capacitació de llengua valenciana de la UMH.

L'objectiu de la unitat didàctica és donar una idea de la història de la filosofia medieval com a preàmbul a les revolucions científiques del Renaixement. L'eix central per a aquest estudi és l'obra i el pensament de Ramon Llull. La unitat didàctica està pensada per a un primer de Batxillerat científic, en un context idiomàtic com el de la Comunitat Valenciana que es pugui aprofitar per a accedir a alguns textos medievals primerencs de Ramon Llull escrits en mallorquí en lloc de llatí, i amb els que els alumnes poden, per tant, tenir contacte directe a la llengua original.

Al llarg del blog es proporcionaran comentaris personals, notícies d'interès relacionades amb el tema, continguts i recursos variats, etc. L'objectiu no és només que l'alumnat conegui i aprengui la temàtica a tractar, sinó que també adquireixi les eines necessàries per a facilitar la comprensió de textos, emprant- los com a excusa per a treballar en grup i generar debats a classe sobre qüestions de filosofia del llenguatge que normalment no es poden tractar per estar referides al llatí, a l'àrab o a l'hebreu, les tres llengües emprades a la península a l'època.